ALEXANDRE GRIMAL

                                                                                   

PINTORS BARRI GÒTIC  (1960-1980). 2003

Quan em van convidar a participar a l´exposició Pintors del Barri Gòtic 1960-1980, el projecte es trobava molt avançat i pràcticament tot estava pensat. No obstant, s´en va acudir que era una oportunitat que calia aprofitar per recordar persones i fets que començaven a esvair-se de la memòria. Una forma podia ser que cada participant es referís per escrit allò que estimés més oportú a l´entorn d´aquells anys.

Vaig prendre contacte amb el món artístic del que es denominava "Barri Gòtic" quan vaig assistir els dissabtes a la tarda a les sessions d´apunts al natural que es feia en el Cercle Artístic de Sant Lluc.

 Al 1960 aquest barri estava en decadència; definitivament la burgesia l´havia abandonat i els efectes de la post-guerra eren massa recents. El comerç del barri mantenia l´estètica dels anys vint o trenta i la precarietat en molts aspectes era palesa.

Va ser també al 1960 quan em vaig apuntar a les classes nocturnes de la sucursal de l´Escola d´Arts i Oficis al carrer Consell de Cent. Tenia aleshores 17 anys i m´adonava del contrast entre el sentit academicista de l´escola i les idees i teories que s´escoltaven en altres llocs i que conectaven millor amb els ganes de canvi i modernitat d´un jove.

Així entre les exposicions del Salón de Mayo, el Ciclo de Arte de Hoy i el premio Internacional Dibujo Juan Miró, conec l´obra, i les persones, de : Joaquim Llucià, Luis Bosch, Amelia Riera, Francisco Valbuena, A. Cardona Torrandell, Juan Vilacases, Owe Pellsjö, Norman Narotzky, Evarist Vallés i Pere Pruna; i sovintejo locals com: Les Botes o El Portalón, el Rancho Grande, Bar La Paloma "Ca la Sra Maria", El Zodíac, el Pastís i també El Mesón del Café. Molts d´aquest llocs havien estat freqüentats per Camilo José Cela, Juan Hernández Pijoan, García Estragués, Estve Llopart, Alcoi i Andreu Salmerón.

Dels companys que coindirem al Consell de Cent recordo a: l´Isabel Fernández, Mariano Riera, J. Guerrero Medina i Cruspinera.

Però veritablement quan vaig conèixer a fons el que era el Barri Gòtic i tot Ciutat Vella és a partir de 1963 quan vaig tenir el meu primer estudi al carrer Tres Llits, número 3, molt a prop de l´Escola Superior de Belles Arts de San Jorge, en la que estudiava. Des de aleshores, més de la meitat de la meva vida ha transcorregut dins del que va ser el recinte emmurallat de Barcelona.

El barri va ser el testimoni de les meves primeres reunions polítiques relacionades amb l´art. Al 1965, moltes de les reunions preparatòries del grup Estampa Popular Catalana s´ordiren en ell, sent els seus components: Artigau, Esther Boix, Maria Girona, Guinovart, LLimós, Mensa, Niebla, Ràfols-Casamada, Rams, Subirachs, Todó i jo mateix.

Alguns anys després s´organitzà les Comissions de Solidaritat, en les quals també vaig participar, i que tenien com a finalitat la venda d´obres dels artistes plàstics i utilitzar els guanys com a suport als represaliats.

L´Escola de Belles Arts donava un bon grapat d´usuaris del barri. Recordo l´exposició "Nueva Gente: Arte 1965" en la que participaren: Arranz Bravo, Artigau, Rosa Bachs, Bartolozzi, García Martín, Giralt, Grimal, Guasch, Icart, Angel Jové, Jornet, Elena López, L. LLambrias, Llimós, C. Mestres, Puiggros, Gerard Sala, Segimón, Gonçal Sobré, Tranche, Vernís i Vives.

També coincidirem en el barri pintors, escriptors, poetes, músics, entre els que recordo a: Octavi Costa Samsó, Sebastià Forné, Salvador Llorens, Ramon Alonso, J. Ortega, Pedrol, Olivares, Jacint Nonell, Rosa Torns, Ana Carmona, Carles Taché i el cineasta Nunes.

Els temps estaven canviant, la presencia de gent jove era notòria i s´obren nous locals de concentració: Vieux Paris, el Paraigües, l´Ascensor...

El servei militar m´obliga a allunyar-me del barri deixant l´estudi a Jaume Tó i posteriorment a l´Elisenda Barrera qui, amb la seva particular idiosincràsia , el va fer prou conegut entre el món artístic.

A l´any 1973, després de passar per Eivissa, Alemanya, Suïssa i França retorno a Barcelona.El barri ha canviat substancialment, hi ha galeries d´art i gent i locals nous.

Al voltant del Taller de Picasso es concentrava un grup d´artistes i escriptors –Conxita Pladevalls, Vicent Altaió, Jordi Costa, Jordi Durall, Josep Lluís Pascual, Albert Reig, Marta Cabeza- en un ambient cultural i polític amb nous aires d´acord amb els esdeveniments socials que es vivien.

M´instal.lo en un estudi, en el que aleshores s´anomenava "Barrio Chino", avui El Raval, en el que quasi no hi havia artistes. És en aquella època quan Josep Maria Nunes roda la pel.lícula "Icggnokaut", part en el meu estudi i en espais del Casc Antic, essent molts dels figurants els assidus artistes del Gòtic.

Al 1975, un grup de joves pintors que tenen l´estudi en el districte 5è (Raval), entre els que em trobo, i molts d´ells alumnes de l´Escola Massana, muntem l´exposició: "deu visions sobre la pintura industrial". Cal esmentar a M. Cabo, M. Cosido, J.G. Espaliu, Juan Félix Porta, J.A. Goicoechea Lapasin, Sergio Marcos, Carmina Pau, Lluís Pifarré i Javier Puértolas. Aquesta mateixa idea d´aglutinar pintors del barri participant en exposicions es va desenvolupar anys després per l´entitat veïnal La Taula del Raval.

A partir de aleshores, la meva activitat es farà definitivament des del Raval, un barri que sofrirà una transformació molt important. De ser uns pocs artistes avui té un Centre d´Art, un Museu d´Art, galeries i un bon nombre d´estudis d´artistes.

Des d´aquell enclau en Ciutat Vella desenvolupo, per un costat, el meu treball de pintor i, per altre, d´investigador d´un art que és molt lluny en l´espai i en el temps com és l´Art Rupestre Prehistòric.

 

                 

                                                   

                    Manipulacio d´un calc de pintura rupestre prehistòrica. Vandellós

 

RECONDANT PERE PRUNA

Coneixia l´obra de Pere Pruna per les visites que feia a les galeries d´art però no associava persona i obra.

Va se durant l´ingrés a l´Escola Superior de Belles Arts i, especialment, quan vaig agafar un estudi a l´any 1962 just enfront del d´en Pere Pruna, que em vaig assabentar quina persona física era aquell pintor. En realitat, i sense saber-ho, jo ja coneixia a Pruna encara que fos de manera accidental. Una de les vegades que visitava el Club Muntanyenc Barcelonès, als voltants de l´any 1958 o 1959, em vaig equivocar de porta trucant al pis de sota. Sortí un personatge corpulent que em va fer la impressió d´un boxejador però que, contràriament, es mostrà molt afable amb algú que, en certa forma, l´estava importunant. Aquest comportament va fer que sempre li tingués certa consideració i més quan vaig saber de qui es tractava.

Com a veïns, ens trobàvem sovint a diferents llocs, especialment al Portalón, on ells era un assidu i on tots fèiem una mica de tertúlia.

L´obra de Pruna es basava en la figuració; havia participat en l´exposició: "El realismo como expresión de la Belleza", al 1960. Aquesta mostra era una de les últimes resistències al nostre país a la implantació de l´abstracció com a manifestació artística. Aquesta s´havia arribat a classificar com un element de confusió i inestabilitat i, fins i tot, com a instrument al servei del Comunisme Internacional.

En una d´aquelles xerrades, vaig demanar opinió a Pere Pruna sobre l´abstracció. Ell em va comentar que, a Paris, havia conegut a Paul Klee i Mondrian i valorava la seva obra, però de seguida va començar a esmentar a Plató, la bellesa i allò bo, Sant Agustí, Sant Francesc, el renaixement, els místics... Tot plegat em va resultar difícil d´entendre i no vàrem entrar de ple en el tema proposat. Aquest defugir la qüestió era el mateix que em trobava a l´Escola de Belles Arts i en alguns sectors universitaris.

Actualment, la rivalitat entre la figuració i l´abstracció no és un tema a debat, però un cert substrat de rebuig per aquesta manifestació –que no deixa de ser la mostra d´una manca de coneixements- es troba encara en entorns culturals significatius (museus, universitats..).

Avui sé que si es pogués tenir la mateixa conversa amb el pintor Pere Pruna arribaríem a uns acords.

Per això, l´obra que presento en aquest recordatori és una obra abstracta, basada en les mil.lenàries pintures prehistòriques neolítiques de terres catalanes, que, de ben segur, li plauria.

                                                                              

                                                     

                                                                                     Cova del Pi, Montblanc

 

En el any 2005 amb el Col.lectiu Pintors Barri Gòtic hi participo en la exposició conjunta amb pintors japonesos de la Gallery Broken de Toquio                                      

                                                              

 
                                                                                 Cabra prehistòrica. Jumilla

 

                                 e-mail: alexandregrimal@yahoo.es

           Arxiu Alexandre Grimal

                Curriculum

                 Pinacoteca

                 Tornar a l´inici